Puta renfe
(Saldrá en el periódico de hoy)
És pura enveja, senyora ministra
Vull expressar des d'aquí la meva més càlida solidaritat amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que està sent injustament perseguida pels milions de catalans que tenen la inversemblant pretensió d'arribar puntualment a la feina. Si us plau, no faci cas dels que, víctimes de l'enveja, comproven que les rodalies de Renfe a Madrid funcionen com una seda. Trobo que fa molt bé de culpar governs anteriors, sobretot el pèrfid PP. Això al ciutadà el tranquil.litza molt, perquè viatja amb retard però amb les idees clares. És més, crec que la megafonia de les estacions hauria d'anar recordant cada cinc minuts que la culpa és de Piqué.
Serveixin també aquestes línies de reconeixement al president de Renfe, el bon amic Salgueiro, per haver dit la veritat: "No estic orgullós del servei de rodalies a Barcelona, però sí de la resta d'Espanya". Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom. I, per cert, gràcies per regalar un bitllet quan el tren arriba un quart d'hora tard. És molt enginyós que el premi sigui un altre bitllet per tastar les bondats del servei un altre dia.
Igualment cal felicitar-nos per la vigorosa reacció de la classe política catalana, sobretot del seu Govern i de tots els parlamentaris de Madrid, que de seguida s'han posat al capdavant de la manifestació ciutadana, amb aquella unitat d'acció de les grans ocasions que només ens pot portar una nova i esclatant victòria. Aprofitaria també per demanar als milers i milers d'oients de la ràdio matinal que deixin de trucar per queixar-se del seu embús, sigui de cotxe o de tren. Això dóna mala imatge. Sembla que Catalunya sigui un país embussat.
Sort que demà ens refarem. Demà s'acaba el termini per presentar la declaració de la renda, i aquí els catalans sé que ens acostumem a superar. Aprofiteu aquesta magnífica ocasió de demostrar que, malgrat aquests injustificables brots de victimisme, no hem deixat de ser aquell poble solidari que compleix orgullós, una vegada més, el seu deure de contribuir al reequilibri territorial de les comunitats riques amb les pobres.
Serveixin també aquestes línies de reconeixement al president de Renfe, el bon amic Salgueiro, per haver dit la veritat: "No estic orgullós del servei de rodalies a Barcelona, però sí de la resta d'Espanya". Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom. I, per cert, gràcies per regalar un bitllet quan el tren arriba un quart d'hora tard. És molt enginyós que el premi sigui un altre bitllet per tastar les bondats del servei un altre dia.
Igualment cal felicitar-nos per la vigorosa reacció de la classe política catalana, sobretot del seu Govern i de tots els parlamentaris de Madrid, que de seguida s'han posat al capdavant de la manifestació ciutadana, amb aquella unitat d'acció de les grans ocasions que només ens pot portar una nova i esclatant victòria. Aprofitaria també per demanar als milers i milers d'oients de la ràdio matinal que deixin de trucar per queixar-se del seu embús, sigui de cotxe o de tren. Això dóna mala imatge. Sembla que Catalunya sigui un país embussat.
Sort que demà ens refarem. Demà s'acaba el termini per presentar la declaració de la renda, i aquí els catalans sé que ens acostumem a superar. Aprofiteu aquesta magnífica ocasió de demostrar que, malgrat aquests injustificables brots de victimisme, no hem deixat de ser aquell poble solidari que compleix orgullós, una vegada més, el seu deure de contribuir al reequilibri territorial de les comunitats riques amb les pobres.
0 comentarios